Abans de començar, hem de fer algunes consideracions prèvies...
La nostra Terra és un planeta dinàmic, és a dir, hi tenen lloc molts processos que hi produeixen canvis, per exemple:
els volcans
els terratrèmols
l'erosió de les muntanyes
la formació de valls per on passen rius o glaceres
la formació de platges,
...
En pots imaginar més, de processos que tinguin lloc a la Terra?
Els volcans i els terratrèmols són causats pel moviment de les plaques tectòniques i per això els anomenem processos geològics interns, perquè són deguts a la calor que hi ha a l'interior de la Terra.
D'altres processos, la major part dels quals estan relacionats amb l'aigua (precipitacions, rius, glaceres, oceans,...) estan relacionats amb el cicle de l'aigua, del qual és responsable l'energia que ens arriba del Sol. Per això els anomenem processos geològics externs.
Doncs bé, algunes vegades, aquests processos, tant els interns com els externs, fan que s'hi formin minerals. Com?
Un exemple: els volcans
Un volcà en acció
Ja saps què és un volcà, oi que sí? És una esquerda de la superfície terrestre per la qual surt lava, és a dir, "roques foses".
A la figura pots veure la lava que surt d'un volcà que té activitat efusiva (no explosiva, si fos explosiva seria molt més perillosa!).
Quan la lava, que està en estat líquid, se solidifica, els àtoms es van ordenant i van ocupant posicions fixes a una xarxa cristal·lina: ja tenim un mineral. Comproves que compleix la definició de mineral que hem fet?
Com que la lava es refreda molt depressa, normalment els àtoms no tenen gaire temps per a ordenar-se i per això es formen cristallets molt petits que només es veuen amb el microscopi. En tens un exemple a la imatge següent:
ELs cristall de mineral
Quan el magma es refreda sota terra
Hi ha zones de la litosfera, la capa més superficial de la nostra Terra, on trobem roques foses que formen magmes. Si aquests magmes surten a la superfície tenim un volcà. Però també pot passar que no arribin a sortir i es vagin refredant lentament, al llarg de milers d'anys, sota terra.
En aquest cas, com que els àtoms tenen molt de temps per a ordenar-se, es formen cristalls de mineral molt més grans que al cas anterior, cristalls que podem veure a ull nu, sense necessitat de tenir un microscopi.
Els minerals del granit
Un altre exemple: la precipitació química
Els mars i oceans que coneixem no sempre han existit. Al llarg de la història de la Terra s'han obert de nous i d'altres han desaparegut. Per exemple, fa milions d'anys, la vall de l'Ebre era un mar que a poc a poc es va anar assecant (vols consultar una mica d'història geològica?).
Ja saps que l'aigua de mar és salada, és a dir, que té sals dissoltes. I també saps què passa quan evaporem aigua salada: al final ens queda un residu que és la sal que ha precipitat.
Doncs bé: què passaria si tot un mar d'aigua salada s'evaporés? Efectivament, la sal anirà precipitant, és a dir, els àtoms que la formen s'aniran ordenant a mesura que es vagin concentrant més i més per l'evaporació de l'aigua. I, en anar-se ordenant aniran formant cristalls de mineral.
Precipitació de sal
És per això que quan gratem una mica al subsòl de la vall de l'Ebre trobem minerals com ara l'halita (que té la mateixa composició que la sal de cuina) o el guix, que és una altra sal. Dos bons exemples són les mines de sal de Cardona i Súria.
On i com es formen els minerals
Abans de començar, hem de fer algunes consideracions prèvies...
La nostra Terra és un planeta dinàmic, és a dir, hi tenen lloc molts processos que hi produeixen canvis, per exemple:
- els volcans
- els terratrèmols
- l'erosió de les muntanyes
- la formació de valls per on passen rius o glaceres
- la formació de platges,
- ...
En pots imaginar més, de processos que tinguin lloc a la Terra?Els volcans i els terratrèmols són causats pel moviment de les plaques tectòniques i per això els anomenem processos geològics interns, perquè són deguts a la calor que hi ha a l'interior de la Terra.
D'altres processos, la major part dels quals estan relacionats amb l'aigua (precipitacions, rius, glaceres, oceans,...) estan relacionats amb el cicle de l'aigua, del qual és responsable l'energia que ens arriba del Sol. Per això els anomenem processos geològics externs.
Doncs bé, algunes vegades, aquests processos, tant els interns com els externs, fan que s'hi formin minerals. Com?
Un exemple: els volcans
Ja saps què és un volcà, oi que sí? És una esquerda de la superfície terrestre per la qual surt lava, és a dir, "roques foses".
A la figura pots veure la lava que surt d'un volcà que té activitat efusiva (no explosiva, si fos explosiva seria molt més perillosa!).
Quan la lava, que està en estat líquid, se solidifica, els àtoms es van ordenant i van ocupant posicions fixes a una xarxa cristal·lina: ja tenim un mineral. Comproves que compleix la definició de mineral que hem fet?
Com que la lava es refreda molt depressa, normalment els àtoms no tenen gaire temps per a ordenar-se i per això es formen cristallets molt petits que només es veuen amb el microscopi. En tens un exemple a la imatge següent:
Quan el magma es refreda sota terra
Hi ha zones de la litosfera, la capa més superficial de la nostra Terra, on trobem roques foses que formen magmes. Si aquests magmes surten a la superfície tenim un volcà. Però també pot passar que no arribin a sortir i es vagin refredant lentament, al llarg de milers d'anys, sota terra.En aquest cas, com que els àtoms tenen molt de temps per a ordenar-se, es formen cristalls de mineral molt més grans que al cas anterior, cristalls que podem veure a ull nu, sense necessitat de tenir un microscopi.
Un altre exemple: la precipitació química
Els mars i oceans que coneixem no sempre han existit. Al llarg de la història de la Terra s'han obert de nous i d'altres han desaparegut. Per exemple, fa milions d'anys, la vall de l'Ebre era un mar que a poc a poc es va anar assecant (vols consultar una mica d'història geològica?).Ja saps que l'aigua de mar és salada, és a dir, que té sals dissoltes. I també saps què passa quan evaporem aigua salada: al final ens queda un residu que és la sal que ha precipitat.
Doncs bé: què passaria si tot un mar d'aigua salada s'evaporés? Efectivament, la sal anirà precipitant, és a dir, els àtoms que la formen s'aniran ordenant a mesura que es vagin concentrant més i més per l'evaporació de l'aigua. I, en anar-se ordenant aniran formant cristalls de mineral.
És per això que quan gratem una mica al subsòl de la vall de l'Ebre trobem minerals com ara l'halita (que té la mateixa composició que la sal de cuina) o el guix, que és una altra sal. Dos bons exemples són les mines de sal de Cardona i Súria.
Fonts de les imatges:
ÍNDEX: Minerals i roques